PANORÀMIC
El Panoràmic d'aquest any gira entorn l' "extimitat", que vol dir l'exposició d'allò íntim a la vida pública. Per tal de relacionar l'extimitat amb quelcom actual, s'ha posat com a punt de partida les xarxes socials.
Durant la visita a la Roca Umbert vam poder conèixer dos projectes: LAS MUERTES CHIQUITAS de Mireia Sallarès i TIME ON QUAALUDES AND RED WINE d'Anna Galí. Aquest últim forma part de la proposta educativa sobre la qual haurem de treballar juntament amb un altre projecte el qual no vam poder veure.
Las muertes chiquitas
Aquesta exposició dona veu a l'orgasme femení (anomenat una muerte chiquita a Mèxic, el país de realització del projecte).
Arran d'entrevistes a dones víctimes de tota mena d'abusos però des d'un punt de vista empoderat, aconsegueix crear un discurs molt potent sobre com aquestes dones viuen la seva sexualitat amb plenitud mentre expliquen tota mena de vivències.
"Quan veiem un documental sobre els nens i nenes que moren a l'Àfrica, en el fons pensem "quina sort que tinc de no ser jo aquesta gent" i això era el que no volia que es pensés del meu projecte, volia que l'espectador veiés aquestes dones i pensés "vull ser elles".
Això va dir Mireia Sallarès sobre la voluntat que tenia a l'hora de presentar el seu projecte: que no hi hagués un sentiment de compassió amb les víctimes sinó que se les veiés totalment empoderades i mestresses del seu plaer.
Personalment va ser l'exposició que més em va agradar ja que penso que la sexualitat femenina continua estant molt silenciada i aquest projecte és una manera genial d'emfatitzar l'orgasme femení i donar-li veu des d'un punt de vista feminista i interracial.
NO SURRENDERN
El projecte de Jean-Matthieu Gosselin va iniciar-se arran la recuperació de patir un ictus.
Es mostren tota mena de material fotogràfic expressiu del procés d'aprenentatge [durant sis anys] de tornar a saber escriure, reconèixer els seus familiars i éssers estimats, un llarg etcètera. Sorprèn com, arran l'ictus, va desenvolupar el seu interès per la fotografia (ell anteriorment es dedicava a l'edició literària). La fotografia ha sigut la seva eina de rehabilitació, tant física com mental.
Personalment em va semblar fascinant la valentia de Gosselin per mostrar aquest període tan dur i important per a la seva persona. És una mostra molt directe on exposa la teràpia que proporciona l'art, no només com a eina estètica sinó com a millora i coneixença d'un mateix.
M'ha sorprès molt i m'ha fet reflexionar respecte a la importància de l'art en el meu dia a dia i en gaudir molt més del que ens fa créixer.
M'ha motivat a començar a desenvolupar un projecte personal d'un recull fotogràfic físic (àlbum de fotos) adjuntant-hi també petites descripcions o reflexions, semblant a un diari, però enfocat sobretot a nivell artístic (allò que m'inspira, que creo, que no m'agrada...)
SENSE INTIMITAT
Aquesta exposició, comissariada per ANDRÉS HISPANO I FÈLIX PÉREZ-HITA, la vam visitar el dimarts 3 de novembre al Museu de Granollers.
Personalment, va ser la que més em va remoure, ja que van sorgir molts conceptes dins meu que m'interessa molt tractar. Per això vaig fer una pluja d'idees/conceptes/opinions, que la deixo plasmada aquí:
-Compartir la privacitat al públic, fins a quin punt "et roben"? Clar exemple és instagram.
-L'intimitat depén de la privacitat, és l'espai propi. Aqui hi ha relació amb l'arquitectura, l'espai individual, espais públics, cases comunes...
-Quins col·lectius/espais l'entimitat no depen d'un mateis? I de l'intimitat mateixa?
-El confessionari no es psicoanalista (la retòrica).
-L'extimitat evoluciona segons l'època (la religió, guerres, tecnologia...).
-L'intimitat és segons la importància de qui la dona, però també de qui la rep. Com a consideració de valor de cadascú/cosa. I ELS PREJUDICIS?
-Singularitat (intimitat): allò que quan som petits fem sense cap prejudici, o quan estem borratxos, però després deixem de fer per vergonya/intimitat.
-Com ens veiem? Quina intimitat tenim respecte a nosaltres mateixes?