TEORIA DEL CÒMIC
El còmic és un medi visual que narra mitjançant un seguit de caricatures dibuixades en vinyetes. En aquestes hi ha representacions de tot tipus de personatges, espais, perspectives, colors, missatges…
Aquest producte sociolingüístic és un sistema semiòtic (d’estudi dels sistemes de signes en relació al llenguatge) que es veu totalment influida per la situació social i política del moment en que és creat, totalment travessat per la ideologia de l’artista.
Va ser creat per el nord-americà Will Eisner, que ho defensava com a un lleguatge artístic següencial, ho considera com el teatre perquè la història està mostrada exageradament el que cada personatge sent, per tal que tots els espectadors puguin entendre-ho.
-
Seqüències de vinyetes consecutives.
-
Es pot jugar amb la consciència temporal.
-
Integra elements verbals (dins dels globus, entrepans...).
-
Els codis segueixen uns aspectes bàsics i definits.
-
Fil conductor (desenvolupament amb nus, desenllaç…)
-
La finalitat recau en el missatge que es vol transmetre. (A més a més de distractiva.)
-
Funció social (per tal de que l’espectador/a reflexioni), informativa (històries reals narrades), propagandística (campanyes, vagues, etc…) i publicitària (orientat al consum).
La vinyeta
Espai que ocupa cada dibuix d'un còmic, s'ordenen en la planxa segons el criteri “ d’esquerra a dreta i de dalt a baix”. En aquesta s’hi representen un espai i un temps concrets. Es presenten consecutivament per relatar l’història.
TIPUS DE VINYETES
-Amb vores (la vinyeta convencional, de forma quadrada o rectangular)
-Sense vores (representa espai il·limitat i serenitat)
-variades
-Cantonades ondulades (indica que es tracta d'un somni)
PLANIFICACIÓ
Grau d'apropament del dibuix a la realitat. En aquest sentit, hi ha una classificació que pren com a referència la persona humana
PERSPECTIVA
Un objecte es veu més petit com més lluny està. Per aconseguir aquest efecte sobre un pla de dues dimensions s'utilitza la perspectiva, i per a això es determina el punt de fuga en la línia de l'horitzó. Aquesta línia pot estar dins o fora de la vinyeta. La profunditat s'aconsegueix dibuixant amb traços més ferms i gruixuts el que és a prop, i més fins i desdibuixats el que apareix més lluny.
COMPOSICIÓ D'UNA VINYETA
onsisteix a distribuir i organitzar tots els elements que la integren. Tenen un paper molt important la simetria o asimetria en la distribució dels elements, l'equilibri de masses o compensació de pesos i volums, la profunditat i la perspectiva.
PUNTS DE VISTA
VOCABULARI
-
Tira: muntatge més elemental on trobem dues o més vinyetes en vertical o horitzontal.
-
Pàgina: es té més en compte la composició general i l'ordre de lectura.
-
Planificació: és la quantitat d'espai real que recoreix una imatge.
-
Forma: varia segons la intenció o necessitat de l'artista, però normalment són cuadrades o rectangulars.
-
Contorn: les díferses línies tenen diversos significats. Si la línea es com si et tremola el pols, pot ser una situació de por o que estan cridant.
-
Línies cinètiques: donen moviment als objectes representats.
-
Enquadrament: seleccionar la part de la realitat que vols mostrar segons convengui en la història.
-
Plans: pla detall, primer pla, segon pla, tercer pla, pla americà, pla mig, pla general, gran pla general...
-
Agulació: és la posició de l'espectador, segons l'altura i la posició del subjecte. Hi ha diferents tipus: normal, picat, contrapicat, cenital i aberrant.
-
Color: compleix diferents funcions:
-
Figurativa: dona realisme al dibuix.
-
Psicològica: provoca diferents sentiments i emocions.
-
Significativa: dona un color determinat segons el significat
-
ELS PERSONATGES
L'estat d'ànim s'indica a través de l'expressió de la cara i el moviment del cos.
Hi ha diferents maneres de il·lustrar o mostrar les expressions dels nostres personatges:
● Superioritat: Els ulls tendeixen a tancar-se. Els trets de la cara es corben en
sentit ascendent.
● Serenitat: Trets amb tendència a l'horitzontalitat. Expressió neutra.
● Por / pànic: Ulls desorbitats. Boca molt oberta. Celles aixecades.
● Alegria: Direcció ascendent dels trets de la cara
● Tristesa: Direcció descendent dels trets de la cara.
● Sorpresa: Trets arrodonits: ulls i boca oberts. Celles arquejades.
MUNTATGE
Com en el cinema o en qualsevol producció audiovisual, el còmic també utilitza "efectes especials" i transicions entre vinyetes. Jugant per exemple amb els zooms, apropant-se o allunyant-se, i amb les seqüències, amb panoràmiques.
A l'hora de realitzar el muntatge, l'autor ha de decidir l'ordre de la seqüència d'esdeveniments per tal d'omplir els espais buits de l'acció. Ja que en el còmic captem el pas del temps en el desenvolupaments d'aquestes imatges.
Els recursos més habituals de muntatge són: la el·lipsis, les accions paral·leles, els salts en el temps (Flashback i Flash-forward), o el desenvolupament lineal.
-
Muntatge: operació de distribució i ordenació de les vinyetes en l'espai disponible.
-
Muntatge analític: es representa la mateixa escena amb diversos punts de vista en diferents vinyetes.
-
Efecte travelling: es representen vinyetes successives del mateix personatges apropant-se o allunyant-se.
-
El·lipsis: Salts temporals en la narració.
Un aspecte curiós del muntatge d'un còmic és el denominat raccord, que consisteix a crear una continuïtat fluïda entre dues vinyetes consecutives, fent que l'acció o el moviment continua en la segona vinyeta exactament en el punt en què havia acabat a la primera.
D'altra banda, el solapament és un cas especial de raccord, que consisteix en que un element d'una vinyeta envaeix l'espai d'una altra vinyeta consecutiva. D'aquesta manera es pretén eliminar l'espai que les separa.
El split-panell ( 'vinyeta partida') consisteix en subdividir la vinyeta en dues parts desiguals i asimètriques per a representar accions relacionades entre si, com ara converses telefòniques.
Les vinyetes detall s'empren per mostrar un determinat detall, en primer pla, perquè no passi desapercebut per part del lector. Aquesta ampliació es col·loca dins de la mateixa vinyeta i no en una contigua.