SURREALISME CINEMATOGRÀFIC

 

Ada Coello, Adela Lafuente, Marina Navarro i Àlex Valcárcel

​

CURT 

 Corrent cinematogràfic que sorgí a França als anys 20 i hi aplica les tècniques i característiques pròipes del Surrealisme. 

És singular gràcies a l'estètica i la moralitat que proporciona arran la fantasia, l'humor, l'erotisme, la confusió, etc.

​

AQUÍ podras veure la presentació visual del corrent cinematogràfic.

Aquestes són les característiques del Cinema Surrealista!:

​

​

·CONTEXT HISTÒRIC·

​

Als anys 20 va ser un període d'entre guerres [la Gran Guerra, el Crac...], aíxi que la societat vivia amb seqüeles tant econòmiques com polítiques [crísi econòmica, feixisme...] causant l'inconformisme poblacional, representat artísticament i de manera molt trencadora com les Avantguardes. 

A nivell espanyol, es viu la Segona República [1931] i per tant també es viu una gran tensió entre "dretes" i "esquerres". 

​

A més a més, durant aquella dècada es va fer el primer viatge espacial. Paral·lelament, la medicina va viure molts avenços ja que van aconseguir mètodes anticonceptius, antibiòtics i el tansplant d'òrgans.

 

A més a més, es va poder descriure la estructura química del ADN i es va desarrollar la biología molecular.

Com a noves incorporacions a la vida cotidiana, van aparèixer els aerodinàmics, i l'electricitat va arribar a les ciutats, junt amb l'electrònica (ràdio, televisió, telèfon, transistor, etc.) i es va desarrollar el funcionament dels electrodomèstics (rentadora, frigorífic, forn elèctric, etc.)

 

·CONTEXT ARTÍSTIC·

​

El Surrealisme sorgeix aproximadament l'any 1924, arran l'artista poeta André Bretón. Tal i com es caracteritza aquest corrent, tots els artistes que el promovien, buscaven l'interés surrealista (l'existència una realitat independent del que és visible, on s'anul·laven totalment els controls racionals, donant lloc al fet que la majoria de les imatges siguin psíquiques, subjectives i oníriques). Aquest corrent es pot diferenciar per dos tipus de Surrealisme, el figuratiu i l'abstracte.  

​

·CARACTERÍSTIQUES GENERALS·

​

• De caràcter cubista i dadaista.

• Utilització de temes recurrents: l'erotisme, la sexualitat, el prohibit, l'antifeixisme, la religió, la moralitat, la burgesia.

• Experimenta amb el subconscient, l'irracional, la psicoanàlisi, ataca l'ordre lògic (critica la racionalitat), l'ordre estètic (s'enfronta al “bon gust” burgès) i l'ordre moral (rebutja els valors de la societat burgesa).

• Els objectius del surrealisme eren desconcertar, violentar, provocar i criticar una època, aquest era el repte. Acabar amb la cultura burgesa.

• Trenca amb la narració lineal clàssica, és a dir el relat audiovisual no segueix un ordre cronològic ni racional. Es juga amb la fantasia onírica, es planteja el lliure exercici del pensament. Apareixen imatges insòlites, que manquen de principis estètics i morals, expressen violència simbòlica i/o física i busquen impactar als espectadors. L'argument és secundari.

• Els personatges acostumen a ser capellans, els gossos i els rucs, els pits i les cames femenines, les sabates de taló i el clerical, el fang i la merda, la mort i el sexe reprimit, el desig i l'humor.

• A nivell tècnic recorrien als fosos, accelerats, càmera lenta, unions arbitràries entre plans cinematogràfics i seqüències. Les transicions entre escenes ho fan superposant imatges i la fos en negre o transparent. Es divideixen en actes. La part més il·luminada és el centre de l'escena mentre que les vores del pla estan enfosquits.

• Els directors més importants  :  Luis Buñuel - Hans Ritcher - Salvador Dalí - Jean Cocteau - Man Ray - Caermaine Daluc.

·OBRES DESTACABLES·

​

BALLET MÉCANIQUE: 

És una pel·lícula francesa d'avantguarda, feta, escrita i dirigida pel pintor Fernand Léger en col·laboració amb el cineasta Dudley Murphy. La pel·lícula es va estrenar en una versió de cinema mut el 24 de setembre de 1924, a l'Exposició Internacional per a la Nova Tècnica del Teatre a Viena presentada per Frederick Kiesler. Es considera una de les obres mestres del primerenc cinema experimental. Depenent de l'autor, la pel·lícula ha estat categoritzada com abstracta, dadaista, surrealista i futurista.

 

UN CHIEN ANDALOU​: 

​

Un chien andalou ('Un gos andalús') és un curtmetratge surrealista i una de les pel·lícules més famoses de la història del cinema. 

Realitzat l'any 1929 per Luis Buñuel, amb guió d'ell mateix i de Salvador Dalí, recrea visions, obsessions, somnis i fantasies pròpies del surrealisme, moviment que, en aquests anys, era sinònim d'avantguarda i prestigi. La producció va anar a càrrec del mateix Buñuel, que finançà el film amb l'aportació monetària de la seua mare. 

El film es distribuirà més tard en cercles privats i dins el moviment surrealista, aportant prestigi al seu autor, cosa que li facilità el camí a l'hora de rodar el següent film, L'âge d'or.
 

L’ÂGE D’OR:  

L’âge d’or (l’edad d’or) és una pel·lícula francesa surrealista que pertany a la llarga llista de films que han passat a la història del cinema. Va ser creada el 1930 per el director Luis Buñuel i el gran pintor Salvador Dalí just quan Buñuel ja formava part del grup surrealista de París (d’aquí la pel·lícula en francés). 

És surrealista no sols en la forma externa, sinó en les diferents escenes, en les imatges impactants que sobresalten als espectadors o en les arriscades associacions i metàfores. És, a més i essencialment, una manifestació surrealista en el seu contingut, en el fons, en la mesura en què relata una història d'amor passional que tracta de trencar les barreres que se li imposen. Així mateix, hi ha un rerefons de rebel·lió, revolució i qüestionament de les normes morals i socials molt evident.

​

Alguns dels intèrprets més importants:

​

Simone Mareuil (1903-1954) - Va ser una actriu francesa que va començar la seva trajectòria artística a teatres i cabarets, desenvolupant aixi la major part d'ella en el període d'entreguerres. Va participar en més de 20 pel·lícules i cortometratges com ''El perro andaluz''

​

Conrad Veidt (1893-1943) - Va ser un dels actors més importants durant el període d'entreguerres. Era conegut com ''el demoni de la pantalla''. Destaca pel seu paper en la pel·lícula surrealista ''El gabinete del doctor Caligari''.

​

​

Curtmetratge surrealisme-GUIÓ

​

IDEA INICIAL

1. Obsessió amb la bellesa. 

2. Un nou covid, que es propaga per esternuts, que provoca obsessió pel menjar. Causant així l’extrem al canibalisme.

3. Obsessió de menjar; LA GOLA

​

STORYLINE

Mitjançant un somni, una noia acaba desenvolupant una gran obsessió pel menjar la qual va incrementant de forma severa.  

​

ESCALETA - GUIÓ TÈCNIC

Fes clic aquí per veure la nostra escaleta del curtmetratge

​

GUIÓ LITERARI

1. El curt comença amb l'escena de la protagonista estirada al llit dormint. Durant uns segons comença a moure's bruscament, està somiant.

2. A partir d'una imatge dels seus peus movent-se ràpidament expressem aquesta incomoditat per aquest malson que està vivint.

3. Seguidament una escena d'uns espaguetis en el mateix lloc i la mateixa posició en la qual han estat anteriorment els peus. Aquests espaguetis s'enlairen caient sobre la cara de la protagonista.

4. Al mateix temps que surt un pla de la noia dormint, hi ha una contraposició d'escenes on els espaguetis cauen a sobre un plat, a sobre de la cara d'ella.

5. A continuació, la protagonista és desperta d'aquest malson i comença a desenvolupar aquesta obsessió pel menjar, i a partir d'un pla detall on apareixen els seus dos ulls girant sense parar, simbolitzem aquesta necessitat d'obtenir aliments.

6. Canvien radicalment les escenes i apareix la protagonista en un menjar familiar/d'amics on la taula és plena de menjar. Ella comença a menjar el seu plat, però la seva bogeria va augmentant i això causa que vagi agafant menjar dels plats dels altres també. Finalment, com un animal, engoleix tots els aliments de la taula sense importar-li embrutar-se, mentre el seu voltant no s'immuta.

7. En la següent escena surt una altra noia acariciant un gat. La protagonista es fixa en ella, però la seva obsessió impedeix veure-ho clar, i comença a al·lucinar. Veu una barra de pa en comptes del gat que hi havia anteriorment. Seguidament, l'antagonista acaricia diferents objectes, mentre altres clips mostren detalladament cadascun d'ells. La protagonista, doncs, mostra incomprensió.

8. Ella es queda sorpresa, ja que la seva obsessió va incrementant cada cop més fins al punt que és mira i el seu cos comença a transformar-se en menjar: Els dits neules, els braços, pa, etc.

9. A continuació mostrem diferents escenes de menjar excessiu en el qual surten un pastís que és devorat per diferents mans que agafen les porcions amb rapidesa i "gula", i un plat de patates fregides el qual també és menjat amb les mateixes accions de l'escena del pastís.

10. Finalment acaba incrementant tant la seva obsessió que acaba menjant-se a ella mateixa.

​

​

STORYBOARD

​

​

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

POST-PRODUCCIÓ

• EDICIÓ/MUNTATGE: Programa IMovie

• CARTELL: Programa Photoshop 2020

• DISTRIBUCIÓ:

• DISTRIBUCIÓ:

​

•               - Interpretació; Adela Lafuente, Ada Coello i Àlex Valcárcel

•               -  Càmera; Ada Coello, Adela Lafuente, Àlex Valcárcel i Marina Navarro

•               -  Muntatge: Marina Navarro i Adela Lafuente

•               -  Storyboard: Ada Coello i Àlex Valcárcel

•               -  Escaleta, storyline, guió literari; Ada Coello, Adela Lafuente, Àlex Valcárcel i Marina Navarro

​

    CARTELL

​

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

​

​

​

CURT

​

​